Familias de los caracteres

Classificació de Francis Thibaudeau

Classificació de les famílies de Francis Thibaudeau

Romana antiga

També anomenada "elzeveriana" s'inspira en l'escriptura dels manuscrits humanístics. La família més antiga és la de Nicolaus Jenson (1420-1480).

El gruix de l'asta de les lletres és irregular i els terminals són triangulars i còncaus.

Exemples: Sabon, Times, Garamond.

Romana moderna

Es coneix també com "Didot". Correspon a un estil clàssic i rigorós. El primer a gravar un tipus amb aquest estil va ser Philippe Grandjean (1666-1714).

L'asta de la lletres és de gruixos molt contrastats i els terminals filiformes.

Exemples: Fenice, Bodoni, Walbaum.

Egípcia

Apareix per primera vegada en el Regne Unit en 1815, traçada per Vincent Figgins. Aquest estil evoca màquines i engranatges.

L'asta és recta i uniforme, els terminals tenen forma rectangular.

Exemples: Rockwell, Clarendon, Stymie.

Pal Sec

Aquesta lletra es deriva de la egípcia de la que s'eliminen els acabaments. També s'anomena "antigua" o "grotesca". Caràcters amb estil de pal sec s'han trobat inscrits en monuments i objectes de l'època grega i romana.

L'asta és recta i uniforme i no tenen acabaments.

Exemples: Kabel, Avant Garde, Folio.

Manuscrita

Les lletres imiten la cal·ligrafia manual.

Exemples: Mistral, Script, Nuptial.

Decorativa

Lletres adornades,o de caire experimental apropiades per fer capitulars, retolació, publicitat etc.

Exemples: Stencil, Revue, Aachen.